Som de vacances al Voló amb amics i el nostre fill Mathis. És el primer cop que marxem de vacances des que va néixer fa 4 anys. Avui fem un picnic i després una volta en bici: l'ocasió perfecta per provar el remolc que vam comprar abans de marxar i per gaudir del bon temps.

Esmorzem tard tots plegats al càmping, però al cal i a la fi estem de vacances! Arriba el moment de preparar-ho tot: els pneumàtics estan ben inflats, el picnic està llest i fa un temps excel·lent!

El dia promet. Tenim sort: la via verda comença directament al càmping!

Són dos quarts de dotze, sortim amb calma del càmping, cadascú amb la seva bicicleta i Mathis dins del remolc. Tot va bé, el seu pare no sembla patir gaire amb el pes addicional de la seva bicicleta. Marxem uns deu minuts fins l'indret on farem el picnic al costat de la Casa de la Joventut. Hi ha algunes taules. Quin plaer venir de vacances al sud!

Deixem les bicicletes al costat de la taula on seiem. Aquest lloc amb ombra i vegetació és molt agradable! Durant el dinar, Mathis ens comenta que li agradaria fer un cop d'ull al jardí que hi ha al costat.

Aquest dinar a l'aire lliure ens fa molt de bé a tots: lluny de l'estrés del dia a dia, és el moment perfecte per planificar la nostra setmana de vacances.

En acabar els entrepans, el meu fill i el seu pare marxen per descobir el jardí. Quina sorpresa: hi ha magraners, cireres i altres espècies procedents de Mèxic, del Japó i de Nova Zelanda. Durant aquest temps, aprofitem per estendre una manta a l'ombra d'un lledoner i descansem un moment, acaronats per la brisa.

Després d'uns minuts de descans, arriba el moment de fer una volta amb bicicleta per la contornada!

Som-hi! Anirem per la via verda una estona en direcció a Argelers de la Marenda!

La recepcionista del càmping tenia raó: és molt fàcil arribar-hi i hi ha indicacions per tot arreu! Després de 20 minuts de marxa els nostres amics proposen inmortalizar aquest moment tan simpàtic: què be que fa ser al bell mig de la natura!

 

Continuem la marxa; Argelers de la Marenda es perfila a l'horitzó segons voltegem el massís de l'Albera, darrer estrep dels Pirineus. Arriba una recta i desafio els meus amics: l'últim en arribar al cartell d'entrada d'Argerlers de la Marenda pagarà l'aperitiu el vespre! Al meu marit li costa una mica més amb Mathis dins del remolc, però s'hi esforça de valent. Els seus esforços, però, no só suficients: aquest vespre haurà de pagar l'aperitu al càmping!

Tornem tranquil·lament al Voló en acabar la tarda i prometem pujar amb la bicicleta d'aquí dos dies, aquest cop en direcció a Ceret...